...i cal interpretar i reinterpretar com si no hi hagués demà.
...i de nou el recorregut.
Alguns, convençuts, hi van veure a Déu,
d'altres, simplement, uns vents molt forts,
però la majoria d'ells van acabar-hi tots folls.
La Tramuntana,
¡quina mania de posar-li nom!
més que un vent malcriat,
esdevé aquí,
un pare, tossut i somniador
que et sentencia pel teu bé.
De nou, cal obrir els ulls.
Però l’exercici s’acomet sol.
En tot cas, cal tancar-los.
Buscador de sentits,
recorda que el sol enlluerna.
Has saltat mai sense moure els peus de terra?
La tendre interpretació del “M’en vaig a peu” d’en Serrat, és a càrrec, d’una parella que sonaven pels carrers de Cadaqués.
Terapias de un dandy @pmallafre
Barcelona, agost 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada