Que et sembla si m'entregues l'ànima?

Dolç migdia de plaer
m'has entregat en aquests dies
de núvols al cel
Que no li permeten al sol
secar-me les llàgrimes
encara sòlides
com roques dins dels pulmons

Davant teu tot és més fàcil,
fins hi tot, el silenci es comporta
com un cavaller

Reina dels escacs
No entens que sense rei no jugaries?
Confessa-li al mirall la teva naturalesa

Sota el teu reialme esperaré
saben que mai tindré accés

Guardià o reina, siguis el què siguis
em despullaré davant teu
amb tota la por
que d'alegria m'omple el cor
que t'he cedit
i sembla, que de moment
tastes a petites mossegades.

T'estimo i no se com arreglar res.

Potser aquest és l'únic camí que podem recorre.

Mentres m'agafis de la mà,
m’agafaràs de l'ànima
Que, des de ja fa temps, només
És teva.
Que et sembla, doncs, si
m'entregues la teva?

Terapias de un dandy @pmallafre
(Terrassa, maig 2006)