Tres mots com punys

Tres son les paraules
que ballen rera l'escenari
de malmeses cortines.
Paraules amb olor d'anhel,
desitjades, sanes i tímides.

Confessar sempre ha tingut
un regust agredolç, brut,
i més en espais eròtics.

Però -saps- que de vides
nomes en viuràs Una,
i també, clar, 
allò del, tempus fugit.
En fi.

He trobat la mes lleugera
de les declaracions, i si,
només consta de tres mots.
La meva Voluntat dita i feta
en tant poc. Tres mots son
els que em deixen mut.
¡A mi!

A un cos despullat,
no cal treure-li la roba.

Vens a dormir?

Terapias de un dandy @pmallafre
(Terrassa, 2007)